Posts Tagged "Polls"

20May2018

Amb el bon temps arriba un maldecap que molts pares tenien mig oblidat des de l’estiu passat. Tot i que no són una infecció parasitària excessivament perillosa, sí que són un malson per a aquells que els intenten treure dels caps dels seus fills.

Potser alguna de les següents informacions us ajudarà a conèixer millor aquests “amics” que ens acompanyen a tot arreu.

1. Per què només van als nens?

Per norma general –sempre hi ha excepcions–, els polls només s’instal·len als caps de nens de 10 o menys anys d’edat, quasi mai en adults. Això és perquè és a partir d’aquesta edat que la pell comencem a secretar un greix natural que no agrada gens a aquests insectes.

2. Els polls no salten. Viatgen igual que Tarzan

Al contrari del que molta gent pot pensar, per infectar-se cal que els caps es toquin entre ells perquè un poll “salti” d’un cabell a un altre. De fet, el que fa és passar d’un cabell a un altre de la mateixa manera que Tarzan saltava de liana en liana, però sense cridar. No són puces, són polls. Així que, alerta amb xiuxiuejar-se coses a l’orella, amb les abraçades, amb compartir gorra i fins i tot amb fer-se selfis en grup!

3. Van al cabell net. No és un mite

Els polls mengen sang, igual que nosaltres mengem patates braves. Ens agraden molt. I ens agrada especialment quan el plat, els coberts, la taula i els tovallons són ben nets. Doncs als polls, també. I a més els va millor per enganxar els ous a la base del cabell. En un cabell greixós es poden desprendre amb més facilitat. I prefereixen els cabells llisos. El cap dels nens s’ha de rentar amb la freqüència habitual. No pel fet de tenir polls s’ha de rentar el cabell amb més freqüència pensant que serà més higiènic. De fet, és al contrari. No eliminarem els polls, sinó que els estarem fregant els plats cada dia.

4. Ponen entre 5 i 10 ous diaris

Les llémenes son aquests petits granets de sorra que es veuen enganxats a la base dels cabells i que costa molt de treure. De vegades es pot confondre amb la caspa, però es pot diferenciar perquè la caspa marxa amb (relativa) facilitat. Doncs bé, si passem molts dies sense aplicar-hi el tractament, no només eclosionaran les llémenes i tindrem més polls, sinó que a més, els polls que ja teníem en pondran més i més. De fet, un poll només s’aparella una vegada a la vida i conserva l’esperma al seu interior, per anar-se autofecundant cada dia una miqueta i seguir ponent ous durant la seva vida, que pot ser de fins a un mes.

5. El tractament més eficaç: dimeticona

Donant per sobreentès que no raparem als nostres fills (a menys que es posi de moda), parlarem dels tractaments químics. Els tractaments convencionals contra els polls es basen en insecticida. Amb els anys, però, la majoria de les 3.000 espècies diferents de polls que es poden trobar s’han anat fent resistents a aquests productes. Per tant, si no els podem enverinar, els haurem d’ofegar. Cada cop en són més, els tractaments farmacèutics basats en dimeticona: una mena de silicona líquida que té textura oliosa i que embolcalla els polls d’una substància impermeable i no transpirable. T’imagines com ho passaries si t’emboliquessin per complet amb film transparent? Doncs això és el que senten els polls (ara que no et facin pena, eh?). D’aquesta manera, deixant-lo actuar el temps indicat, els polls es van asfixiant i perden la força per agafar-se als cabells. A banda, les llèmenes també quedaran estovades i sortiran amb més facilitat. El tractament, per cert, s’ha de repetir al cap d’una setmana (el temps d’incubació dels ous), per eliminar algun poll o llémena que hagi pogut quedar, abans no es reprodueixi.

6. Per què prefereixen estar al clatell i darrere les orelles?

Especialment el clatell. Perquè són els llocs més calentons, on sovint hi ha abundància de cabell, i són les ubicacions on els va millor per incubar els ous.

7. Hi ha espècies que viuen a la roba

Determinades espècies de polls no viuen aferrades als cabells, sinó a les fibres de la roba, i s’enganxen esporàdicament a qualsevol part de la pell humana per alimentar-se de la sang i tornar cap al teixit a reproduir-se i pondre els ous. Per això, el costum tradicional de rentar amb aigua ben calenta els llençols i les tovalloles no és un esforç en va. D’altres sí que viuen als cabells, però pot ser a qualsevol part del cos, com el pubis, les celles, la barba, el bigoti o les aixelles.

FONT RAC1
VÍCTOR ENDRINO CUESTA