Category "Pediatre"

2Abr2017

Cada nen va al seu pediatre cinc vegades l’any, segons dades de l’AEPap. Per això, els consells d’aquests especialistes tenen un gran valor.

El pediatre és l’especialista mèdic encarregat de supervisar el creixement i desenvolupament de la població infantil, a la qual coneix molt bé. De fet, cada nen i nena sol passar per la seva consulta una mitjana de cinc vegades l’any, segons dades de l’Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria (AEPap). El seu treball diari, doncs, té un gran valor, i són una peça clau a l’hora d’inculcar bons hàbits a les famílies perquè aquestes, al seu torn, els fomentin entre els nens. Per això li hem demanat a la pediatra Pilar Bellido que, a partir dels casos que se solen veure a les consultes de Pediatria, ens ofereixi alguns consells perquè els nens creixin sans.

La majoria de les persones pensen que el treball dels pediatres d’Atenció Primària només consisteix en solucionar els problemes diaris de salut dels nens fins als catorze anys. Però encara que això representa una part important del nostre dia a dia, també tenim la responsabilitat de vigilar el creixement i desenvolupament normal dels nens així com d’orientar i ajudar els pares en la criança dels seus fills. És en aquest punt on la nostra feina és molt important ja que, des de fa uns anys, els professionals que ens dediquem a millorar la salut de la infància (inclosos psicòlegs i pedagogs) estem comprovant com els pares tenen moltes dificultats en l’educació dels seus fills perquè confonen l’amor i la voluntat de donar-los el millor amb l’acceptació de totes les seves exigències.

Per això, és important que els pares aprenguin des del moment que neix el seu fill que dir que no no vol dir que no l’estimin, que els límits no són dolents, que els nens aprenen el que veuen i que són capaços de més del que creiem. Inculcar-los uns bons hàbits de son, alimentació i conducta forma part de l’educació que han de rebre. I els pediatres podem ajudar en aquesta tasca amb alguns consells que millorin la salut dels nens i les nenes.

1. El son

El son té una funció reparadora i intervé en la maduració neurològica cerebral. S’estima que tres de cada deu nens poden tenir alguna dificultat per adquirir un patró de son regular, i cal tenir en compte que dormir menys del necessari produeix irritabilitat i disminució de la concentració. En molts casos pot tractar-se d’expectatives poc realistes per part de la família, en altres està relacionat amb el temperament infantil i en altres, amb les rutines de son inadequades.

Alguns consells que poden ajudar a implantar aquest hàbit saludable és que els pares decideixin quan van a treure el seu fill de l’habitació, tot i que es recomana que sigui alvoltant dels sis mesos, abans que aparegui l’angoixa davant l’estrany i perquè és el millor moment per establir rutines i que aprengui a dormir sol. Podeu triar una joguina tova per dormir: els servirà de transició des de la dependència dels pares cap a la seva autonomia i serà l’objecte que el tranquil·litzarà. A més, procureu que l’habitació tingui una temperatura agradable, que el nen no es quedi amb gana, que la porta es quedi oberta i que no hi hagi soroll ambiental. És important tenir una hora més o menys estable per anar a dormir i llevar-se, i fer sempre el mateix a l’hora de portar el nen al llit, evitant activitats que l’excitin: després del rentat dental, a la seva habitació se li llegeix un conte, es parla una mica, se li fa un petó i ens acomiadem breument d’ell. L’ideal és que el nen es fiqui al llit despert i es quedi dormit al seu llit o bressol.

D’altra banda, si es desperta a la nit, us heu de mostrar serens però ferms a l’hora de transmetre el missatge “és hora de dormir, el pare i la mare estan cansats, t’estimem, fins demà”. Mai us heu enfadar i cridar, encara que calgui anar més vegades; el missatge i l’actitud no han de canviar. Encara que a alguns els costi més, si no caieu en la temptació de sucumbir davant els plors i ficar-vos al llit amb ells o portar-los al vostre, al cap de pocs dies capten el missatge i dormen d’una tirada. Cal pensar que el premi d’unes males nits és aconseguir unhàbit bo de son per a tota la família.

2. L’alimentació

Els nens ‘dolents menjadors‘ són una queixa recurrent a la consulta dels pediatres. El problema apareix sobretot a partir de l’any de vida per una normal disminució de la gana en el segon semestre i en el segon any de vida, al que se suma l’actitud negativa pròpia d’aquesta edat (als dos anys diuen “no” a tot). També pot influir que, en general, els pares creuen que els nens han de menjar més del que realment necessiten. Com en el cas del son, és més fàcil prevenir aquest comportament que modificar-ho, pel que hem de seguir unes senzilles normes.

La primera és que mai se l’ha d’obligar a menjar: l’hora de dinar ha de ser un moment agradable, sense distraccions com la televisió, i que preferiblement s’ha de desenvolupar en família ja que és un bon moment per ensenyar-los conductes a la taula i facilitar-los l’aprenentatge per imitació. A partir de l’any, podeu deixar que intenti menjar sol encara que es taqui i que provi diferents aliments per estimular la masticació. És important presentar-li de forma vistosa i en poca quantitat; si vol més, que ho demani. Abans de decidir que un aliment no els agrada, heu d’oferir-li en diverses ocasions i preparat de diferent manera.

El menjar ha de durar un temps limitat; passat aquest, heu de retirar el plat sense baralles ni comentaris sobre el que ha menjat. Per descomptat, no heu de donar-li altres aliments ni llet fins el pròxim àpat. En aquest sentit, és freqüent que les mares consultin als pediatres preocupades per com de malament mengen els seus fills i, quan investigues en els seus hàbits, resulta que el nen està a totes hores amb el biberó de suc i no li falta el paquet de gusanitosquan surt de la guarderia. Un altre error que hem d’evitar és que el nen mengi a la carta, així com amenaçar-lo o pregar-li perquè mengi. Cal procurar acostumar-los de petits a una dieta sana i equilibrada, estimulant-li el gust perla fruita i la verdura.

3. L’esport i l’exercici físic

Tots els nens en edat escolar haurien de participar regularment en alguna activitat física. En edats primerenques és preferible el joc lliure i l’activitat espontània; quan són escolars i adolescents, es recomanen seixanta minuts d’exercici diari d’intensitat moderada a vigorosa o apropiat per la seva edat. Per als nens asmàtics és també molt important la pràctica continuada d’exercici físic ja que els ajuda a enfortir els seus músculs respiratoris i a portar una vida normal; això sí, han de tenir la seva asma controlada i és essencial que el seu entrenador conegui la malaltia i que el nen porti sempre a sobre la medicació de rescat.

L’esport en el qual participi el nen ha de ser el que a ell li agradi, no el que vulguin els seus pares, i l’objectiu ha de ser la participació, gaudir amb l’esport, relacionar-se amb els seus companys, i aprendre les normes i no la competició i la victòria abans de res. És bastant freqüent veure com els pares viuen els partits dels seus fills com si de professionals es tractés, transmetent-los una pressió i unes actituds que no han de ser les que es busquin en aquestes edats.

4. Televisió i videojocs

Els pares no heu d’usar la televisió com a “mainadera”: la millor joguina del nen no és la tele sinó els seus pares, els jocs col·lectius, la lectura i l’esport. Els pares han de veure els programes amb els seus fills i els nens no han de veure-la sols ni tenir-la a la seva habitació perquè no es controla el que veuen i aquest hàbit es relaciona amb uns pitjors resultats escolars. És important, a més, limitar el temps d’estada davant la tele, preferiblement menys d’una hora al dia, evitant les hores dels àpats i tenint especial cura amb els continguts violents o poc educatius encara que es tracti de dibuixos animats.

A més de la televisió, els videojocs estan acaparant l’activitat lúdica dels nostres fills motiu pel qual hem de seleccionar-los adequadament d’acord amb la seva edat i triar temes no sexistes, violents o poc solidaris. No els hem de fer servir com a elements de premi o càstig. Cal tenir en compte que, tot i jugar és una activitat important, no ha de suplir als esports, estudis, sortides, etc., per la qual cosa hem de procurar que es complementin. És positiunegociar amb ells els moments de joc tenint en compte que convé descansar 10-15 minuts per cada hora de joc. En qualsevol cas, recomano que es promogui el joc en família o amb amics: és més divertit i té una tasca educativa.

Totes aquestes recomanacions són consells útils per a l’educació i el dia a dia dels nens que acostumen a consultar-me com a pediatra. Tenint cura d’instaurar aquests sans i senzills hàbits ens ajudaran a criar els nostres fills i a preparar-los perquè siguin feliços i sans i tinguin èxit en el món real, i no en el món protegit que hem creat per a ells.

Font: VilaWeb
Autor/a: Pilar Bellido