Category "Audició i llenguatge"

13May2017

Per a una correcta articulació de la parla és molt important el treball de pràxies, el buf i la respiració durant l’etapa d’educació infantil. L’objectiu és treballar la mobilitat i funcionalitat dels òrgans bucofacials, per prevenir dislàlies (errades articulatòries) i detectar problemes de parla. A continuació vos presentam uns jocs per poder treballar aquest aspecte on l’objectiu no només és que el nin o nina aprengui a bufar, sinó que també aprengui a controlar el buf, la força, la direccionalitat i la quantitat d’aire.
Les activitats proposades se recomanen realitzar-les juntament amb l’infant les primeres vegades, d’aquesta manera, ens convertim amb model, així com fer-ho d’una manera lúdica i divertida.
Aquestes activitats se poden anar practicant a partir dels dos anys però aquesta és una edat orientativa, ja que algunes requereixen una determinada força o precisió que s’anirà adquirint amb el temps i la pràctica. Començam!

1. Bimbolles de sabó:

Aquest és l’exercici més comú i més conegut però no és gens fàcil! El nin o nina ha de ser capaç de modular el buf i ser capaç de bufar d’una manera continuada fins aconseguir que surtin les bimbolles. Es pot treballar el respecte del torns, la cura del material (quantes vegades caurà el sabó al terra les primeres vegades!), la força del buf, comptam les bimbolles, les explotam… Fins i tot podem intentar “caçar-les” sense que explotin.

2. Bufar les espelmes:

Quin millor objectiu que poder ser capaç de bufar les espelmes del seu aniversari! Podem bufar l’espelma col·locant-la a diferentes distàncies, bufar més d’una espelma, bufar fort o fluix sense arribar a apagar-les, ser capaç de apagar-les emprant una canyeta…

Alerta a no cremar-nos els cabells quan ens acostem molt!

3. Bufar com els tres porquets:

Mitjançant els contes podem engrescar als nins i nines a bufar, per exemple amb el conte dels tres porquets o qualsevol conte on aparegui el vent, espelmes, plomes…

4. Bufar diferents materials com bolles de cotò, plomes, pilotes de ping-pong, de porexpan, confeti:

Podem jugar a passar-nos les pilotes d’un a l’altre asseguts a una taula. Hem d’evitar que caiguin al terra. Podem fer una porteries petites per intentar dur l’objecte a l’interior de les porteries.

També podem fer recorreguts o circuits amb peces de fustes, de construccions, peces de lego… i sense emprar les mans, el nin ha de dur l’objecte triat per bufar des de la sortida a l’arribada.

Després podem demanar als nins quins eren més fàcils de bufar i comparar la força que necessitam per bufar.

5. Inflar globus:

Aquesta seria una de les activitats més difícils. Amb la majoria de globus es necessària molta força, al menys per començar a inflar, o sigui que força i paciència!

6. Bufar amb canyetes per fer bimbolles dins líquid.

També podem pintar amb canyetes posant unes gotes de pintura I amb el buf dirigir la pintura cap on volguem. Hi ha canyetes de diferents gruixos que podeu trobar a tendes com Ikea o Tiger.

I ja per acabar, vos proposam fer un concert amb tot el que soni bufant: xiulets, flautes, armòniques…

A practicar!

Malena Pons (Mestra d’Audició i Llenguatge)

12Abr2017

L’estimulació del llenguatge oral per la vostra part no és una feina que s’hagi de fer durant una hora diària, mes bé és tracta d’una actitud comunicativa i lingüística molt relacionada amb el joc i l’aprofitament de rutines diàries. L’aprenentatge de paraules noves ha de ser una feina agradable tant per a pares com per fills i en el cas dels nins petits (dos, tres, quatre anys) és recomanable que sigui un aprenentatge implícit principalment mitjançant el joc i les experiències reals. Còm ho podem fer?

  1. Respectant el torn de paraula del fill, li xerrarem a la cara mirant-li als ulls.
  2. Acceptant normes bàsiques de comportament: acceptar deferents torns per jugar, per parlar, per col·locar, per realitzar tasques; dir per favor i gràcies.
  3.  Procurant que digui el que vol, sense forçar que estigui ben dit, però és important evitar que només se comuniqui mitjançant el gest. Hem d’intentar que digui les paraules senceres, sense utilitzar diminutius ni sons (“guau” en lloc de “ca”).
  4. No hem de repetir paraules mal dites que ens facin gràcia.
  5. Cercant moments per parlar amb ell, sense fer una altra cosa. Xerrem molt clarament, poc a poc i mirant a la seva cara, emprant una entonació agradable.
  6. Compartint algunes estones abans d’anar a dormir. Si pot ser, llegint o explicant un conte, xerrant de còm ha anat el dia… Farem preguntes i esperam que el nin respongui sense avançar la resposta i evitarem renous ambientals (televisió, ràdio…) quan el nin parla. És convenient un ambient tranquil.
  7. Quan esteim junts, vestint-lo, banyant-lo… podem descriure el que esteim fent anomenant les passes i que ho repeteixi. Com per exemple: “Ara ens despullam, ara ens ficam dins l’aigua… uiiiiiii què calenta!!! Agafam l’esponja, posam el sabó…”
  8. Valorant molt les paraules ben dites. Si no li surt bé la paraula, no ens hem de posar nerviosos, ni l’hem de renyar. Repetim la paraula ben dita i, de tant en tant, li feim repetir.
  9. Quan ja sap produir les paraules que necessita, no deixar que només faci el gest. Animar-lo a produir les paraules.
  10. Xerrant d’allò que el nin està manipulant, mirant i tocant. Que sigui el nin el qui trii el joc, el conte… No sempre l’adult ha de dur la iniciativa. D’aquesta manera el nin mostrarà més interés si és ell el que ha triat allò que més li agrada.

Malena Pons (mestra d’audició i llenguatge)

 

2Abr2017

Hi ha molts de factors que influeixen a l’articulació dels infants, en aquest article destacarem alguns dels mals hàbits que poden produir dificultats articulatòries:

  • Succió digital (xupar-se el dit)
  • Succió del xumet
  • Respiració oral
  • Alteracions en la deglució
  • La postura
  • Alimentació. Dificultats masticatòries
  • Higiene vocal

Haurem de tenir en compte, però, que la deformació provocada pel mal hàbit dependrà fonamentalment de tres factors: edat, temps i freqüència.
Els mals hàbits que afecten en major freqüència als infants en edats primerenques són:
La succió digital (xupar-se el dit): Aquest serà més o menys perjudicial segons la seva cronologia, la intensitat, la durada i la freqüència. Entre els 18-24 mesos i els 4 anys el mal es limita al moviment de les dents fent que sobresurtin lleugerament i la mossegada s’obri. Si es deixa de fer abans dels 3 anys la mossegada oberta es sol recuperar de forma espontània.
Quan l’hàbit persisteix més enllà dels 4 anys amb intensitat i freqüència significativa els incisius inferiors van cap enrera i la boca pot començar a patir deformacions.

La succió del xumet: L’ús del xumet al igual que succionar el polze pot fer que les dents superiors es desplacin i siguin més prominents fent també que el paladar sigui més alt del que és normal. Per tant cal evitar aquest hàbit a partir dels 24 als 30 mesos, un cop s’hagin superat diferents etapes com: estar adaptat al ritme de l’escoleta i a les absències maternes, a dormir sol/a al llit, haver superat i controlat el control d’esfínter… Si deixem que aquest persisteixi, amb un ús excessiu a partir d’aquesta edat els canvis poden progressar i fer-se permanents donant lloc a una mal oclusió de la boca (Mossegada oberta anterior).

Respiració oral: la postura habitual de “boca oberta” per permetre la respiració oral pot també ser motiu d’avançament de la posició de la llengua que pot provocar baveig i afavorir uns mals hàbits de deglució, mala articulació, mala disposició dentària, paladar ogival, patologia lingual, disfonies, no sentir el plaer dels olors, roncar, alterar la curvatura cervical, dorsal i lumbar, deformacions de les extremitats… L’objectiu bàsic és que la respiració sigui nasal, que oxigena el cervell implicant una major concentració.

És important que els nins aprenguin a mocar-se, presentar-ho com un joc i que l’ adult sigui el model. Notar quan el nas està ple de mucositat (es pot fer net amb aigua de mar, …)
+Poder gaudir del plaer de fer respiracions profundes en moments de relaxació, bufar pel nas, …
+Entrenar el sentit de l’olfacte mitjançant jocs.
+Ús de la neula entre els llavis mentre estan realitzant una activitat. Quan aquest mal hàbit és constant i no es corregeix, cal derivar-lo a l’otorrinolaringòleg (ORL) per tal que en faci un bon diagnòstic i se’n descartin les dificultats d’una obstrucció física.

Alteracions en la deglució (hàbit de la llengua): quan a l’hora d’empassar l’aliment el nin recolza la llengua entre les dents (com quan succionava), està exercint una pressió constant contra les dents incisives superiors, provocant amb el temps una mossegada oberta. Aquest moviment constant podrà dificultar la producció de determinats sons. La deglució de l’adult es sol desenvolupar des dels 8 mesos fins als 5 anys, després de l’aparició de les dents, es quan recolzem la llengua en el paladar, just darrera dels incisius superiors. Un cop tretes les dents, si es manté la deglució infantil, es considera anormal.
És important fer revisions anuals al dentista perquè és el professional que detecta la deglució disfuncional i ens pot derivar, si ho considera pertinent al logopeda.
Aquests hàbits poden o no dificultar una correcta articulació, per aquest motiu sempre recomanam una visita a algú especialista: pediatre, dentista, logopeda… que podrá fer una valoració adient i ens donarà unes recomanacions a seguir, en cas que sigui necessari.

Malena Pons (mestra d’audició i llenguatge)