ORIENTACIÓ AL LLENGUATGE I LA PARLA

ORIENTACIONS PER A EVITAR ELS HÀBITS INADEQUATS QUE PODEN ALTERAR O DIFICULTAR EL LLENGUATGE O LA PARLA DELS NOSTRES FILLS I FILLES (primera part)

 

Hi ha molts de factors que influeixen a l’articulació dels infants, en aquest article destacarem alguns dels mals hàbits que poden produir dificultats articulatòries:

  • Succió digital (xupar-se el dit)
  • Succió del xumet
  • Respiració oral
  • Alteracions en la deglució
  • La postura
  • Alimentació. Dificultats masticatòries
  • Higiene vocal

Haurem de tenir en compte, però, que la deformació provocada pel mal hàbit dependrà fonamentalment de tres factors: edat, temps i freqüència.
Els mals hàbits que afecten en major freqüència als infants en edats primerenques són:
La succió digital (xupar-se el dit): Aquest serà més o menys perjudicial segons la seva cronologia, la intensitat, la durada i la freqüència. Entre els 18-24 mesos i els 4 anys el mal es limita al moviment de les dents fent que sobresurtin lleugerament i la mossegada s’obri. Si es deixa de fer abans dels 3 anys la mossegada oberta es sol recuperar de forma espontània.
Quan l’hàbit persisteix més enllà dels 4 anys amb intensitat i freqüència significativa els incisius inferiors van cap enrera i la boca pot començar a patir deformacions.

La succió del xumet: L’ús del xumet al igual que succionar el polze pot fer que les dents superiors es desplacin i siguin més prominents fent també que el paladar sigui més alt del que és normal. Per tant cal evitar aquest hàbit a partir dels 24 als 30 mesos, un cop s’hagin superat diferents etapes com: estar adaptat al ritme de l’escoleta i a les absències maternes, a dormir sol/a al llit, haver superat i controlat el control d’esfínter… Si deixem que aquest persisteixi, amb un ús excessiu a partir d’aquesta edat els canvis poden progressar i fer-se permanents donant lloc a una mal oclusió de la boca (Mossegada oberta anterior).

Respiració oral: la postura habitual de “boca oberta” per permetre la respiració oral pot també ser motiu d’avançament de la posició de la llengua que pot provocar baveig i afavorir uns mals hàbits de deglució, mala articulació, mala disposició dentària, paladar ogival, patologia lingual, disfonies, no sentir el plaer dels olors, roncar, alterar la curvatura cervical, dorsal i lumbar, deformacions de les extremitats… L’objectiu bàsic és que la respiració sigui nasal, que oxigena el cervell implicant una major concentració.

És important que els nins aprenguin a mocar-se, presentar-ho com un joc i que l’ adult sigui el model. Notar quan el nas està ple de mucositat (es pot fer net amb aigua de mar, …)
+Poder gaudir del plaer de fer respiracions profundes en moments de relaxació, bufar pel nas, …
+Entrenar el sentit de l’olfacte mitjançant jocs.
+Ús de la neula entre els llavis mentre estan realitzant una activitat. Quan aquest mal hàbit és constant i no es corregeix, cal derivar-lo a l’otorrinolaringòleg (ORL) per tal que en faci un bon diagnòstic i se’n descartin les dificultats d’una obstrucció física.

Alteracions en la deglució (hàbit de la llengua): quan a l’hora d’empassar l’aliment el nin recolza la llengua entre les dents (com quan succionava), està exercint una pressió constant contra les dents incisives superiors, provocant amb el temps una mossegada oberta. Aquest moviment constant podrà dificultar la producció de determinats sons. La deglució de l’adult es sol desenvolupar des dels 8 mesos fins als 5 anys, després de l’aparició de les dents, es quan recolzem la llengua en el paladar, just darrera dels incisius superiors. Un cop tretes les dents, si es manté la deglució infantil, es considera anormal.
És important fer revisions anuals al dentista perquè és el professional que detecta la deglució disfuncional i ens pot derivar, si ho considera pertinent al logopeda.
Aquests hàbits poden o no dificultar una correcta articulació, per aquest motiu sempre recomanam una visita a algú especialista: pediatre, dentista, logopeda… que podrá fer una valoració adient i ens donarà unes recomanacions a seguir, en cas que sigui necessari.

Malena Pons (mestra d’audició i llenguatge)